Capítol 18 - Un embolic d'espies, cures de son i... l'aigua, ni tastar-la!

Prepareu els passaports i, sobretot, no beveu aigua de l’aixeta! 🚫💧Avui a Entre cametes ens tanquem en una ambaixada americana darrere el Teló d’Acer per analitzar una de les comèdies més frenètiques del teatre amateur: «No et beguis l’aigua» de Woody Allen.

En aquest episodi monogràfic parlem de:

• ⚓ Per què xiular a l’escenari porta mala sort? Descobrim l’origen mariner d’aquesta superstició (spoiler: té a veure amb sacs de sorra que et cauen al cap).

• 🎭 Anàlisi de l’obra: Per què és un caramel per a les companyies amateurs? (Unitat de lloc, personatges histèrics i molt de ritme).

• 💡 Consells d’actor: La clau de la comèdia no és fer-se el graciós, sinó patir de debò. Parlem del ritme i el slapstick.

• 👑 El moment «terra empassa’m»: Una anècdota de la gran Sarah Bernhardt sobre com sortir-se’n amb elegància quan et quedes en blanc.

Un episodi per a directors que busquen una obra coral i divertida, i per a actors que volen aprendre a controlar el caos a l’escenari.